Trenta mil nenes catalanes reben cada any la vacuna contra el virus del papil·loma humà per evitar possibles casos de càncer de coll d’úter. La intenció és eradicar aquesta malaltia a llarg termini. Però tot i que hi ha estudis que indiquen aquesta vacuna podria protegir d’un 80% dels virus que poden causar càncer, alguns científics diuen que no s’hauria d’aplicar una vacuna que no és definitiva. A més, consideren que la incidència de la malaltia és massa baixa per vacunar milions de nenes sanes. Quèquicom analitza els pros i contres de la vacuna amb els seus creadors i amb els qui demanen una moratòria.
Hi intervenen Xavier Bosch, investigador de l’Institut Català d’Oncologia i desenvolupador d’aquesta vacuna; Carmen Cabezas de la conselleria de la Salut; Miquel Porta, epidemiòleg de l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica; Andreu Segura, director de la Societat Espanyola de Salut Pública; Jaume Puig, Centre de Recerca d’Economia i Salut, UPF.
A Catalunya moren unes 90 dones cada any pel càncer de coll d’úter. La seva incidència aquí és comparativament baixa, ja que a molts països d’Àfrica i Sud-americà és la primera causa de mort femenina.
El coll d’úter o cèrvix és la part inferior de l’úter que connecta amb la vagina. El virus del papil·loma és mil vegades més petit que una cèl·lula i pot arribar amb facilitat a la capa més profunda del teixit de l’úter. Un cop ha arribat a les cèl·lules d’aquesta base, els transmet la informació que les emmalaltirà. L’ADN del virus s’integra al de la cèl·lula sana i aprofita el mecanisme d’aquest per començar a replicar-se. Així, les cèl·lules infectades van pujant a les capes més superficials i causen una lesió cancerosa. Ara bé, la presència dels virus del papil·loma no és, generalment, causa suficient per generar el càncer de coll d’úter. Ser fumadora, prendre anticonceptius orals o haver parit molts cops hi poden contribuir.
El papiloma es pot detectar fent una citologia que determina si és o no una lesió cancerosa. Diagnosticat a temps, el càncer de coll d’úter és tracta, en general, amb pronòstics favorables. D’aquí la importància de les citologies periòdiques.
Científics de tot el món han treballat per aconseguir desenvolupar una vacuna contra el virus. Un dels laboratoris que ha treballat en la creació d’aquesta vacuna és l’Institut Oncològic de Catalunya, que, a més, és considerat per l’Organització Mundial de la Salut centre de referència per a aquesta malaltia. El seu cap d’Epidemiologia, Xavier Bosch, fa molts anys que treballa amb el premi Nobel Zur Hausen.
Per fer la vacuna, al laboratori se han creat una còpia desactivada del virus del papil·loma. Aquesta no porta l’ADN amb la informació que causa la infecció de la cèl·lula, però, en canvi posa en alerta al sistema immunitari humà que es disposa a eliminar el virus.
Ara bé, hi ha moltes variants del virus. La vacuna funciona amb els coneguts com 6 i 11, que són els que causen les berrugues vaginals. A més, també acaben amb els números 16 i 18, responsables d’un 70% dels càncer de coll d’úter.
A tot el món ja s’han vacunat milions de noies i s’han detectat milers de possibles reaccions adverses.
A València i a les Illes Balears tres nenes van patir convulsions de manera continuada després d’haver rebut la vacuna. Un comitè d’experts del ministeri de sanitat va considerar molt improbable que les convulsions que patiren fossin causades per la vacunació contra el virus del papil·loma, però l’alarma social creada va reactivar la oposició a la vacunació generalitzada.
Des del 2008, s’aplica a Catalunya i de forma voluntària aquesta la vacuna. Les nenes han de rebre tres dosis al llarg del curs. Totes tenen al voltant de 12 anys ja que se suposa que encara no hauran tingut relacions sexuals prèvies i no estaran infectades. La vacunació forma part del calendari de vacunes de la Generalitat.
VERSIO PDF PER IMPRIMIR virus
VIDEO Virus del papil.loma humà a Quèquicom http://www.tv3.cat/pprogrames/quequicom/qqcSeccio.jsp?seccio=home
cordemariafigueres.wordpress.com 